Harm\u00f2nics el\u00e8ctrics<\/span><\/div><\/div>[vc_single_image image=”15558″ img_size=”full” alignment=”center”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook”][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”categoria”]<\/p>\nNOTEBOOK<\/h6>\n
[\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n
T\u00e8cniques de compensaci\u00f3 i filtratge de pertorbacions harm\u00f2niques<\/h1>\n
[\/vc_column_text][vc_raw_html el_class=”indice_evento”]JTNDcCUyMGNsYXNzJTNEJTIydGl0dWxvX2luZGljZSUyMiUzRSVDMyU4RG5kaWNlJTIwZGUlMjBDb250ZW5pZG9zJTNDJTJGcCUzRSUwQSUzQ3VsJTNFJTBBJTNDbGklM0UlM0NhJTIwaHJlZiUzRCUyMiUyM2Jsb3F1ZTElMjIlM0VJbnRyb2R1Y2NpJUMzJUIzbiUyMGElMjBsYSUyMGNvbXBlbnNhY2klQzMlQjNuJTIweSUyMGVsJTIwZmlsdHJhZG8lMjBkZSUyMHBlcnR1cmJhY2lvbmVzJTNDJTJGYSUzRSUzQyUyRmxpJTNFJTBBJTNDbGklM0UlM0NhJTIwaHJlZiUzRCUyMiUyM2Jsb3F1ZTIlMjIlM0VMb3MlMjBhcm0lQzMlQjNuaWNvcyUyMGVsJUMzJUE5Y3RyaWNvcyUyMHklMjBzdXMlMjBjb3N0ZXMlM0MlMkZhJTNFJTNDJTJGbGklM0UlMEElM0NsaSUzRSUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyJTIzYmxvcXVlMyUyMiUzRUVmZWN0byUyMGRlJTIwbG9zJTIwYXJtJUMzJUIzbmljb3MlMjBlbiUyMGVsJTIwc2lzdGVtYSUyMGRlJTIwcG90ZW5jaWElM0MlMkZhJTNFJTNDJTJGbGklM0UlMEElM0NsaSUzRSUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyJTIzYmxvcXVlNCUyMiUzRSVDMiVCRkMlQzMlQjNtbyUyMGFuYWxpemFyJTIwdW4lMjBwcm9ibGVtYSUyMGRlJTIwYXJtJUMzJUIzbmljb3MlM0YlM0MlMkZhJTNFJTNDJTJGbGklM0UlMEElM0NsaSUzRSUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyJTIzYmxvcXVlNSUyMiUzRUMlQzMlQjNtbyUyMGRpbWVuc2lvbmFyJTIwdW4lMjBmaWx0cm8lMjBhY3Rpdm8lM0MlMkZhJTNFJTNDJTJGbGklM0UlMEElM0NsaSUzRSUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyJTIzYmxvcXVlNiUyMiUzRUZpbHRyb3MlMjBBY3Rpdm9zJTNBJTIwbGElMjBjYWxpZGFkJTIwZGUlMjByZWQlMjBtJUMzJUExcyUyMHZlcnMlQzMlQTF0aWwlM0MlMkZhJTNFJTNDJTJGbGklM0UlMEElM0MlMkZ1bCUzRQ==[\/vc_raw_html][vc_row_inner][vc_column_inner][vc_column_text]Qu\u00e8 s\u00f3n els harm\u00f2nics?<\/p>\n
Les c\u00e0rregues no lineals com ara: rectificadors, inversors, variadors de velocitat, forns, etc; absorbeixen de la xarxa corrents peri\u00f2dics no sinuso\u00efdals. Aquestes corrents estan formades per un component fonamental de freq\u00fc\u00e8ncia 50 o 60 Hz, m\u00e9s una s\u00e8rie de corrents superposats de freq\u00fc\u00e8ncies, m\u00faltiples de la fonamental, que anomenem\u00a0ARM\u00d2NICS EL\u00c8CTRICS,\u00a0que generin\u00a0costos t\u00e8cnics i econ\u00f2mics importants.<\/p>\n
El resultat \u00e9s una deformaci\u00f3 de la corrent i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la tensi\u00f3, comporta una s\u00e8rie d’efectes secundaris associats.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30263″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Efectes dels harm\u00f2nics<\/p>\n
Els principals efectes dels harm\u00f2nics de tensi\u00f3 i corrent en un sistema de pot\u00e8ncia es poden citar:<\/p>\n
La possibilitat d’amplificaci\u00f3 d’alguns harm\u00f2nics com a conseq\u00fc\u00e8ncia de resson\u00e0ncia s\u00e8rie i paral\u00b7lel
\nLa reducci\u00f3 en el rendiment dels sistemes de generaci\u00f3, transport i utilitzaci\u00f3 de l’energia
\nL’envelliment de l’a\u00efllament dels components de la xarxa i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la reducci\u00f3 de l’energia[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook bloque_indice_notebook” el_id=”bloque1″][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”titulo_apartado_acordeon”]<\/p>\n
Introducci\u00f3 a la compensaci\u00f3 i el filtratge de pertorbacions en instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques<\/h3>\n
[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]Els nous equips inform\u00e0tics i el\u00e8ctrics en general proporcionen un major rendiment en els processos i tasques d’avui dia[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30478″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]A canvi internament aquests equips s\u00f3n m\u00e9s complexos i incorporen components com a fonts d’alimentaci\u00f3 commutades, rectificadors o altres elements, que consumeixen habitualment una forma d’ona en corrent que no \u00e9s sinuso\u00efdal, sin\u00f3 que est\u00e0 distorsionada i deformada.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30319″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Podem dir que aquests equips han millorat la nostra qualitat de vida, per\u00f2 a canvi contaminen m\u00e9s els nostres sistemes el\u00e8ctrics, fent que el comportament d’aquests deixi de ser habitual.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30303″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Tota forma de onda peri\u00f2dica no-sinuso\u00efdal pot ser ser representada com la suma d’ones sinuso\u00efdals les freq\u00fc\u00e8ncies de les quals s\u00f3n sencers m\u00faltiples de la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental, que anomenem harm\u00f2nics.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30263″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]<\/p>\n
Descomposici\u00f3 de forma d’ona distorsionada<\/p>\n
[\/vc_column_text][vc_column_text]Aquests harm\u00f2nics afecten principalment la qualitat d’ona en tensi\u00f3, i poden pertorbar de forma negativa nombroses m\u00e0quines i equips, a m\u00e9s de la pr\u00f2pia instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n
Els harm\u00f2nics s\u00f3n produ\u00efts per c\u00e0rregues no-lineals que absorbeixen corrent no-sinuso\u00efdal. Les c\u00e0rregues m\u00e9s comunes que generen harm\u00f2nics, tant en entorns industrials com dom\u00e8stics, s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n
Variadors de velocitat\/freq\u00fc\u00e8ncia
\nLlums de desc\u00e0rrega (Vapor de mercuri, de sodi, baix consum, fluorescents, etc.)
\nRectificadors
\nConvertidors C.A.\/C.C.
\nSoldadura per arc
\nForns d’inducci\u00f3
\nSAI
\nOrdinadors
\netc.<\/p>\n
Alhora, els corrents harm\u00f2nics generats quan passen per c\u00e0rregues lineals generen distorsi\u00f3 de l’ona de tensi\u00f3, que dependr\u00e0 tant de la naturalesa dels corrents harm\u00f2nics com de la pr\u00f2pia xarxa i c\u00e0rregues.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30336″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]De vegades la distorsi\u00f3 harm\u00f2nica no t\u00e9 un origen intern de la nostra instal\u00b7laci\u00f3, sin\u00f3 que notem les seves conseq\u00fc\u00e8ncies a causa d’una font externa, per exemple una instal\u00b7laci\u00f3 ve\u00efna que els genera. Al cap\u00edtol seg\u00fcent veurem com mesurar i con\u00e8ixer l’origen d’aquestes pertorbacions, per posteriorment tractar-les adequadament.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook bloque_indice_notebook” el_id=”bloque2″][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”titulo_apartado_acordeon”]<\/p>\n
Els harm\u00f2nics el\u00e8ctrics i els costos<\/h3>\n
[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]Els harm\u00f2nics s\u00f3n per tant pertorbacions, i comporten costos que no sempre s\u00f3n f\u00e0cils d’apreciar o valorar. Aquests costos es poden classificar dins de dos tipus:<\/p>\n
Costos t\u00e8cnics
\nCostos econ\u00f2mics<\/p>\n
Els costos t\u00e8cnics s\u00f3n aquells que suposen una p\u00e8rdua de rendiment de la instal\u00b7laci\u00f3, com per exemple:<\/p>\n
P\u00e8rdua de capacitat en l\u00ednies de distribuci\u00f3 d’energia
\nSobrec\u00e0rrega de transformadors
\nSobrec\u00e0rrega de conductors
\nDesqualificaci\u00f3 dels transformadors
\nP\u00e8rdues per efecte Joule en l\u00ednies i m\u00e0quines
\nP\u00e8rdues magn\u00e8tiques en m\u00e0quines el\u00e8ctriques
\nAugment de fuites<\/p>\n
Habitualment els costos t\u00e8cnics impliquen costos econ\u00f2mics, per aix\u00f2 \u00e9s important controlar aquests costos t\u00e8cnics.<\/p>\n
Els costos econ\u00f2mics s\u00f3n aquells que es poden quantificar monet\u00e0riament, encara que de vegades no siguin senzills de calcular. Alhora poden ser\u00a0visibles i ocults:<\/p>\n
Costos\u00a0visibles:
\nMajor consum el\u00e8ctric
\nPuntes de consum el\u00e8ctric
\nRec\u00e0rrec o pagament d’energia reactiva a la factura el\u00e8ctrica<\/p>\n
Costos\u00a0ocults:<\/p>\n
P\u00e8rdues de distribuci\u00f3
\nP\u00e8rdues de pot\u00e8ncia i energia (per efecte Joule i magn\u00e8tiques)
\nAmpliaci\u00f3 d’instal\u00b7lacions
\nParades de processos productius<\/p>\n
Aquests costos dependran del tipus dinstal\u00b7laci\u00f3 i de les c\u00e0rregues connectades.<\/p>\n
Com podem con\u00e8ixer si patim aquestes pertorbacions harm\u00f2niques? Com podem evitar-les o limitar-ne l’impacte negatiu? Ho veiem a les seg\u00fcents seccions.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook bloque_indice_notebook” el_id=”bloque3″][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”titulo_apartado_acordeon”]<\/p>\n
Efecte dels harm\u00f2nics al sistema de pot\u00e8ncia<\/h3>\n
[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]No tots els\u00a0problemes de qualitat el\u00e8ctrica\u00a0en una instal\u00b7laci\u00f3 s\u00f3n imputables als\u00a0harm\u00f2nics el\u00e8ctrics, per\u00f2 s\u00ed solen ser de les m\u00e9s\u00a0habituals i importants. Com veiem al seg\u00fcent gr\u00e0fic hi ha m\u00faltiples fonts de no idealitats en una instal\u00b7laci\u00f3 i xarxa:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30356″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]<\/p>\n
Classificaci\u00f3 de les principals no idealitats d’una instal\u00b7laci\u00f3 i de la xarxa<\/p>\n
[\/vc_column_text][vc_column_text]Els\u00a0efectes principals dels harm\u00f2nics\u00a0en tensi\u00f3 i corrent en un sistema de pot\u00e8ncia solen ser:<\/p>\n
La possible amplificaci\u00f3 d’alguns harm\u00f2nics degut a una resson\u00e0ncia* en s\u00e8rie o en paral\u00b7lel
\nLa reducci\u00f3 del rendiment en els sistemes de generaci\u00f3, transport i utilitzaci\u00f3 de l’energia
\nL’envelliment\u00a0prematur de l’a\u00efllament dels components de la xarxa, i per tant la reducci\u00f3 de l’energia
\nMal funcionament del sistema o d’algun dels seus components<\/p>\n
* La resson\u00e0ncia \u00e9s un efecte f\u00edsic en qu\u00e8 diversos elements amb uns valors particulars interactuen entre ells, oscil\u00b7lant i amplificant una freq\u00fc\u00e8ncia concreta. Aquesta amplificaci\u00f3 comporta un consum d’energia m\u00e9s gran for\u00e7ant el sistema o algunes de les seves parts a treballar per sobre de les seves especificacions. Si la resson\u00e0ncia no es controla, pot portar a la destrucci\u00f3 de part o la totalitat del sistema.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30409″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]<\/p>\n
Principals problemes i efectes que generen els harm\u00f2nics als components o elements d’una xarxa el\u00e8ctrica<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook bloque_indice_notebook” el_id=”bloque4″][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”titulo_apartado_acordeon”]<\/p>\n
Com analitzar un problema dharm\u00f2nics?<\/h3>\n
[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]<\/p>\n
En aquest apartat veurem com i amb quins equips fer un estudi d’harm\u00f2nics. Tamb\u00e9 podrem tenir un procediment tipus per quan ens enfrontem a una nova situaci\u00f3. Despr\u00e9s d’aquest apartat podrem veure casos reals on despr\u00e9s d’una an\u00e0lisi d’un cas d’harm\u00f2nics es decideixen accions correctives.<\/p>\n
Per a una correcta an\u00e0lisi d’harm\u00f2nics cal disposar d’un analitzador de xarxes (analitzador port\u00e0til\u00a0AR6,AR5L oCIRE3), capa\u00e7 de mesurar totes les magnituds el\u00e8ctriques de la nostra instal\u00b7laci\u00f3 per a la seva posterior interpretaci\u00f3.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2024″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]No hi ha una forma estandarditzada per fer un estudi, per\u00f2 podem considerar els passos seg\u00fcents per fer-ho:<\/p>\n
Identificaci\u00f3 pr\u00e8via dels s\u00edmptomes que poden existir a la instal\u00b7laci\u00f3:<\/p>\n
[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30448″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]El fet de descon\u00e8ixer l\u201fexist\u00e8ncia d\u201falgun dels s\u00edmptomes (marcats com \u201c?\u201d) no eximeix la instal\u00b7laci\u00f3 de patir-los, al contrari, hem de tenir m\u00e9s cura i supervisar la instal\u00b7laci\u00f3, per exemple: mitjan\u00e7ant la monitoritzaci\u00f3 dels par\u00e0metres el\u00e8ctrics de diferents punts de la instal\u00b7laci\u00f3 amb analitzadors de xarxes fixes i un sistema PowerStudio-SCADA.[\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n
Proc\u00e9s de diagn\u00f2stic de la instal\u00b7laci\u00f3<\/h4>\n
[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30456″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Identificats ja els s\u00edmptomes, i tinguem la informaci\u00f3 de la instal\u00b7laci\u00f3 (vegeu punts anteriors), podem fer un diagn\u00f2stic apropiat i aportar una o diverses solucions d’harm\u00f2nics que siguin m\u00e9s encertades i adaptades als s\u00edmptomes.[\/vc_column_text][vc_column_text]Proc\u00e9s per fer l’estudi<\/p>\n
M\u00e9s concretament, per fer l’estudi o diagn\u00f2stic d’harm\u00f2nics, cal fer els passos que es detallen a continuaci\u00f3:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”30464″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Ara s\u00ed, despr\u00e9s d’interpretar les dades mesurades, tractarem de recon\u00e8ixer els efectes que produeixen els harm\u00f2nics i, a partir d’aquestes, proposar solucions de millora de la instal\u00b7laci\u00f3.\u00a0 Tot aix\u00f2 ho veurem al cap\u00edtol de solucions per eliminar o mitigar els harm\u00f2nics<\/a>[\/vc_column_text][vc_column_text]Normatives aplicables a harm\u00f2nics el\u00e8ctrics<\/p>\nEls resultats mesurats poden avaluar-se segons les seg\u00fcents normes, directives i reglaments:<\/p>\n
Directiva 2014\/35\/UE de Baixa Tensi\u00f3 que deroga la Directiva 2006\/95\/CE.
\nReglament Electrot\u00e8cnic de Baixa Tensi\u00f3 (REBT) RD 842\/2002
\nREIAL DECRET 1955\/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribuci\u00f3, comercialitzaci\u00f3, subministrament i procediments d’autoritzaci\u00f3 d’instal\u00b7lacions d’energia el\u00e8ctrica
\nDirectiva Europea 2014\/30\/UE relativa a l’aproximaci\u00f3 de les legislacions dels Estats membres en mat\u00e8ria de compatibilitat electromagn\u00e8tica i per la qual es deroga la Directiva 2004\/108\/CE
\nDirectiva Europea 2014\/32\/UE d’Instruments de mesura que deroga la Directiva 2004\/22\/CE
\nDirectiva Europea 2014\/33\/UE d’ascensors que deroga la Directiva 95\/16\/CEE
\nNorma UNE-EN 12015 \u201cCompatibilitat electromagn\u00e8tica. Norma de fam\u00edlia de productes per a ascensors, escales mec\u00e0niques i andanes m\u00f2bils. Emissi\u00f3\u201d
\nNorma UNE-EN 20460-5-523 Instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques d’edificis. Part 5: Selecci\u00f3 i instal\u00b7laci\u00f3 de materials el\u00e8ctrics. Cap\u00edtol 52: Canalitzacions. Secci\u00f3 523: Corrents admissibles.\u201d
\nNorma UNE-EN 50160 \u201cCaracter\u00edstiques de la tensi\u00f3 subministrada per les xarxes generals de distribuci\u00f3\u201d
\nNorma UNE-EN 61642:2000 \u201cXarxes industrials de corrent altern afectades per harm\u00f2nics. \u00das de filtres i condensadors a instal\u00b7lar en paral\u00b7lel\u201d
\nNorma UNE-EN 61800-3 \u201cAccionaments el\u00e8ctrics de pot\u00e8ncia de velocitat variable. Part 3: Norma de producte relativa a CEM incloent m\u00e8todes d’assaig espec\u00edfics\u201d
\nNorma UNE-EN 61000-3-2 \u201cCompatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 3-2: L\u00edmits. L\u00edmits per a les emissions de corrent harm\u00f2nic (equips amb corrent d’entrada <16 A per fase)
\nNorma UNE-EN 61000-3-12 \u201cCompatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 3-12: L\u00edmits. L\u00edmits per als corrents harm\u00f2nics produ\u00efts pels equips connectats a les xarxes p\u00fabliques de baixa tensi\u00f3 amb corrent d’entrada >16 A i <75 A per fase
\nNorma UNE-EN 61000-3-4 \u201cCompatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 3-4: L\u00edmits. L\u00edmits per als corrents harm\u00f2nics produ\u00efts pels equips connectats a les xarxes p\u00fabliques de baixa tensi\u00f3 amb corrent d’entrada >16 A
\nNorma IEEE 519-1992 \u201cRecomaned Practice and Requirements for Harmonic Control in Electric Power System\u201d
\nNorma G5\/4-1 \u201cManaging Harmonics: ENA Engineering Recommendation\u201d[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook bloque_indice_notebook” el_id=”bloque5″][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”titulo_apartado_acordeon”]<\/p>\n
Com dimensionar un filtre actiu<\/h3>\n
[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]Els filtres actius s\u00f3n equips cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents i necessaris a les instal\u00b7lacions d’avui dia, a causa de la creixent pol\u00b7luci\u00f3 a les xarxes el\u00e8ctriques (veure article de filtres actius).<\/p>\n
Per saber quin filtre actiu triar cal calcular-ne el corrent nominal. Per aix\u00f2 cal calcular el corrent residual harm\u00f2nic del sistema.<\/p>\n
Segons les dades de qu\u00e8 es disposin, es poden fer servir quatre m\u00e8todes per calcular el corrent del filtre, sempre partint de les mesures de corrents harm\u00f2nics de la instal\u00b7laci\u00f3, on es poden apreciar les qualitats de la c\u00e0rrega, i sobretot, els harm\u00f2nics que concretament haurien de ser filtrats.[\/vc_column_text][vc_column_text]M\u00e8todes de c\u00e0lcul del corrent residual harm\u00f2nic<\/p>\n
El corrent residual harm\u00f2nic \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el corrent total i el fonamental. L’objectiu del filtre actiu \u00e9s eliminar o reduir al m\u00e0xim aquest corrent residual harm\u00f2nic, perqu\u00e8 nom\u00e9s quedi el corrent sinuso\u00efdal pur.<\/p>\n
Si tenim per exemple les seg\u00fcents mesures de corrents a cada harm\u00f2nic (suposant un sistema trif\u00e0sic equilibrat):<\/p>\n
I1 = 910 A
\nI5 = 164A
\nI7 = 82 A
\nI11 = 55 A
\nI13 = 55
\nSi THDV=3% cal aplicar un factor de seguretat de 1,2
\nSi THDV=5% aplicar un factor de seguretat de 1,5
\nSi THDV >5 aplicar 1,8-2<\/p>\n
Amb tots els corrents harm\u00f2nics (excepte el fonamental I1) podem calcular el valor efica\u00e7 (RMS) d’harm\u00f2nics (o corrent residual harm\u00f2nic):[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2033″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]En aquest exemple veiem com el corrent residual harm\u00f2nic \u00e9s de 199 amperes. Si ara repetim el c\u00e0lcul per\u00f2 incloent-hi el corrent fonamental (I1) tenim:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2035″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]D’altra banda, amb aquests valors de corrent harm\u00f2nic i fonamental, el THDI%, referit al valor fonamental (IEC 60050), \u00e9s el seg\u00fcent:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2037″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Si calculem directament del valor total d’IFundamental amb el THDI%:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2039″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Veiem que finalment obtenim el mateix resultat o molt semblant. Estem usant el THDI referit al valor fonamental, perqu\u00e8 els est\u00e0ndards actuals ho calculen aix\u00ed.[\/vc_column_text][vc_column_text]Altres m\u00e8todes de c\u00e0lcul del corrent residual harm\u00f2nic<\/p>\n
Segons disposem d’uns o altres valors de la instal\u00b7laci\u00f3, podem calcular el corrent residual harm\u00f2nic:
\nConeixent els corrents total efica\u00e7 i fonamental:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2041″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Coneixent el corrent fonamental i la distorsi\u00f3 harm\u00f2nica en corrent %:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2043″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Coneixent el corrent efica\u00e7 total i la distorsi\u00f3 harm\u00f2nica en corrent %:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2045″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]C\u00e0lcul del filtre<\/p>\n
Seguint la f\u00f3rmula indicada als manuals de filtres actius de CIRCUTOR per calcular el corrent nominal:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2047″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Sent SFh\u00a0el factor de sobrec\u00e0rrega del filtre que \u00e9s un valor te\u00f2ric. Seria molt adequat incrementar tot el que es pogu\u00e9s el corrent nominal dels filtres per seguretat, per\u00f2 els filtres s’encareixen molt en augmentar aquest concepte, per aix\u00f2 conv\u00e9 ajustar tant com sigui possible aquest factor de sobrec\u00e0rrega del filtre.<\/p>\n
Per qu\u00e8 incrementar-ho el valor nominal del corrent de filtre? Si tens un transformador amb una baixa pot\u00e8ncia de curtcircuit, la imped\u00e0ncia del sistema \u00e9s m\u00e9s gran. Per aix\u00f2 s’est\u00e0 incrementant el valor del voltatge del secundari quan s’injecta pot\u00e8ncia. Per tant, la difer\u00e8ncia de potencial entre la tensi\u00f3 de xarxa per \u221a2\u00a0\u00a0i el voltatge al bus DC (750 Vdc) \u00e9s m\u00e9s gran, per la qual cosa es necessiten tamb\u00e9 m\u00e9s ampers per injectar la pot\u00e8ncia adequada i obtenir els mateixos resultats.<\/p>\n
Un criteri pr\u00e0ctic basat en l’experi\u00e8ncia per tenir el factor de sobrec\u00e0rrega SFh \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n
Si THDV=3% cal aplicar un factor de seguretat de 1,2
\nSi THDV=5% aplicar un factor de seguretat de 1,5
\nSi THDV >5 aplicar 1,8-2<\/p>\n
Per\u00f2 el millor \u00e9s calcular aquest factor. Per aix\u00f2 hem de con\u00e8ixer pr\u00e8viament el par\u00e0metre anomenat relaci\u00f3 de curtcircuit RSC, en el punt de connexi\u00f3 dels convertidors PCL (no a l’entrada de la instal\u00b7laci\u00f3). La relaci\u00f3 de curtcircuit es defineix com la relaci\u00f3 entre el corrent de curtcircuit d’una xarxa (ISC) i el corrent nominal del conjunt de convertidors no lineals (ICNL) que generen els harm\u00f2nics que es pretenen filtrar.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2049″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]En una instal\u00b7laci\u00f3 real, es pot valorar el corrent de curtcircuit (ISC\u00a0) al PCL tenint la tensi\u00f3 en aquest punt per a dos corrents de c\u00e0rrega diferents. Per exemple plena c\u00e0rrega (IA) i 10% de c\u00e0rrega (IB). Si VOC\u00a0 \u00e9s la tensi\u00f3 nominal en buit, la ISC\u00a0, es pot calcular mitjan\u00e7ant la f\u00f3rmula:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2051″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_single_image image=”2053″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]El Factor de seguretat (FSh) ho podem obtenir a partir de la gr\u00e0fica seg\u00fcent:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2055″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Exemple<\/p>\n
Sigui la mateixa instal\u00b7laci\u00f3, amb un transformador de 630 KVA i una pot\u00e8ncia de curtcircuit del 6%.<\/p>\n
Aix\u00ed, la pot\u00e8ncia de curtcircuit \u00e9s:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2057″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]La pot\u00e8ncia als convertidors \u00e9s de 189 KVA<\/p>\n
Aplicant la f\u00f3rmula del manual:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2059″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Aplicant la f\u00f3rmula anterior de FSh\u00a0tenim:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2061″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Aix\u00ed, finalment el valor del filtre ha de ser:[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2063″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_single_image image=”2065″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Finalment, a m\u00e9s d’un correcte dimensionament del filtre actiu, conv\u00e9 triar el filtre actiu que s’adapti millor a la instal\u00b7laci\u00f3, i amb el sistema de control m\u00e9s convenient, que es pot apreciar a l’article associat \u201cFiltres Actius: la qualitat de xarxa m\u00e9s vers\u00e0til\u201d.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”contenido_single_evento contenido_single_notebook bloque_indice_notebook” el_id=”bloque6″][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_column_text el_class=”titulo_apartado_acordeon”]<\/p>\n
Filtres Actius: la qualitat de xarxa m\u00e9s vers\u00e0til<\/h3>\n
[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]Los filtros activos son equipos cada vez m\u00e1s frecuentes y necesarios en las instalaciones de hoy en d\u00eda, debido a la creciente poluci\u00f3n en las redes el\u00e9ctricas (ver art\u00edculo de filtros activos<\/a>).<\/p>\nPara saber qu\u00e9 filtro activo elegir es necesario calcular la corriente nominal del mismo. Para ello es necesario calcular la corriente residual arm\u00f3nica del sistema.<\/p>\n
Seg\u00fan los datos de que se dispongan, se pueden usar cuatro m\u00e9todos para calcular la corriente del filtro, siempre partiendo de las medidas de corrientes arm\u00f3nicas de la instalaci\u00f3n, d\u00f3nde se pueden apreciar las cualidades de la carga, y sobre todo, los arm\u00f3nicos que concretamente deber\u00edan ser filtrados.[\/vc_column_text][vc_column_text]Les c\u00e0rregues dom\u00e8stiques i industrials contenen cada cop m\u00e9s circuits electr\u00f2nics que s’alimenten de corrent que no \u00e9s sinuso\u00efdal pura. Aix\u00ed, per exemple, els motors utilitzen cada vegada m\u00e9s la regulaci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia, que requereix un pas de corrent altern (CA) a corrent continu (CC) i despr\u00e9s de CC a CA. At\u00e8s que el subministrament habitual \u00e9s a CA, aix\u00f2 implica un \u00fas cada cop m\u00e9s intensiu de convertidors electr\u00f2nics (rectificadors, onduladors, etc.) per realitzar aquestes transformacions CC-CA i CA-CC. El mateix passa amb c\u00e0rregues tan habituals com ordinadors, enllumenat LED i de desc\u00e0rrega, ascensors\u2026<\/p>\n
Des del punt de vista de la xarxa el\u00e8ctrica, aix\u00f2 es tradueix que aquesta ha d’alimentar un gran nombre de c\u00e0rregues que rectifiquen el corrent i per aix\u00f2, la forma d’ona del corrent que consumeixen resulta alterada, de manera que ja no \u00e9s una ona sinuso\u00efdal, sin\u00f3 una superposici\u00f3 d’ones sinuso\u00efdals amb freq\u00fc\u00e8ncies m\u00faltiples de la freq\u00fc\u00e8ncia de xarxa (harm\u00f2nics). Les figures 1 i 2 mostren el consum t\u00edpic d’una xarxa amb rectificadors monof\u00e0sics i una altra amb rectificadors trif\u00e0sics. Aquest tipus de corrents s\u00f3n els m\u00e9s abundants en instal\u00b7lacions com oficines, centres comercials, hospitals\u2026 i estan formades per una component de 50 o 60Hz (freq\u00fc\u00e8ncia fonamental de la xarxa) i una s\u00e8rie de components de freq\u00fc\u00e8ncies m\u00faltiples en diferents percentatges. Aquests percentatges es poden mesurar mitjan\u00e7ant un analitzador d’harm\u00f2nics, aix\u00ed com la taxa de distorsi\u00f3 total, THD, que d\u00f3na la relaci\u00f3 entre el valor efica\u00e7 de l’arrissat i l’efica\u00e7 de la component fonamental.[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”2078″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]a) Xarxa monof\u00e0sica[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”2080″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]b) Xarxa trif\u00e0sica[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]<\/p>\n
Fig. 1.- Formes d’ona t\u00edpiques de xarxes distorsionades<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][vc_row_inner el_class=”contenido_apartado_acordeon”][vc_column_inner][vc_column_text]La conseq\u00fc\u00e8ncia dels consums no sinuso\u00efdals \u00e9s que la tensi\u00f3 tamb\u00e9 pateix una certa distorsi\u00f3, a causa de les caigudes de tensi\u00f3 en les imped\u00e0ncies de l\u00ednies i transformadors. Als registres es pot observar una lleu distorsi\u00f3 de la tensi\u00f3 a la xarxa monof\u00e0sica (THD baix) i una distorsi\u00f3 m\u00e9s forta en l’exemple trif\u00e0sic. En ambd\u00f3s casos el corrent t\u00e9 formes molt diferents del sinuso\u00efdal amb valors de THD m\u00e9s alts.<\/p>\n
Per regular el tema i limitar els nivells de distorsi\u00f3 de tensi\u00f3 als punts d’enlla\u00e7 dels abonats a la xarxa p\u00fablica, hi ha una s\u00e8rie de normes internacionals que estableixen l\u00edmits d’emissi\u00f3 d’harm\u00f2nics per als equips i sistemes que s’hagin de connectar a la xarxa ( Taula 1), les m\u00e9s importants s\u00f3n les i la relativa a nivells de compatibilitat:<\/p>\n
Taula 1.- Normes internacionals sobre l\u00edmits d’emissi\u00f3 d’harm\u00f2nics[\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n
\n\n\nNorma<\/strong><\/td>\nDescripci\u00f3n\u00a0<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n\n\u00a0IEC-61000-2-2<\/strong><\/td>\n| Compatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 2-2: Entorn. Nivells de compatibilitat per a les pertorbacions condu\u00efdes de baixa freq\u00fc\u00e8ncia i la transmissi\u00f3 de senyals a les xarxes de subministrament p\u00fablic en baixa tensi\u00f3.<\/td>\n<\/tr>\n | \n\u00a0IEC-61000-2-4<\/strong><\/td>\n| Compatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 2-4: Entorn. Nivells de compatibilitat per a les pertorbacions condu\u00efdes de baixa freq\u00fc\u00e8ncia a les instal\u00b7lacions industrials.<\/td>\n<\/tr>\n | \n\u00a0IEC-61000-3-2<\/strong><\/td>\n| Compatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 3-2: L\u00edmits. L\u00edmits per a les emissions de corrent harm\u00f2nic (equips amb corrent d’entrada <= 16 A per fase)<\/td>\n<\/tr>\n | \nIEC-61000-3-4<\/strong><\/td>\n| Compatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 3-4: L\u00edmits. Limitaci\u00f3 de les emissions de corrents harm\u00f2nics a les xarxes de baixa tensi\u00f3 per a equips amb corrent assignat superior a 16 A.<\/td>\n<\/tr>\n | \nIEC-61000-3-12<\/strong><\/td>\n| Compatibilitat electromagn\u00e8tica (CEM). Part 3-12: L\u00edmits per als corrents harm\u00f2nics produ\u00efts pels equips connectats a les xarxes p\u00fabliques de baixa tensi\u00f3 amb corrent d’entrada > 16 A i <= 75 A per fase.<\/td>\n<\/tr>\n | \nIEEE-519-2014<\/strong><\/td>\n| IEEE Recommended Practice and Requirements for Harmonic Control in Electric Power Systems<\/td>\n<\/tr>\n | \nG5\/4-1<\/strong><\/td>\n| <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n [\/vc_column_text][vc_column_text]Alguns conceptes clau sobre harm\u00f2nics<\/p>\n Podem comprendre millor els problemes d’harm\u00f2nics basant-nos en alguns conceptes b\u00e0sics, que han estat publicats a nombrosos articles i llibres i que resumim a continuaci\u00f3:<\/p>\n L’origen dels problemes d’harm\u00f2nics s\u00f3n els receptors que consumeixen corrents distorsionats (receptors anomenats “no lineals”)
\nLa propagaci\u00f3 del problema a altres usuaris connectats a la mateixa xarxa dep\u00e8n de la imped\u00e0ncia de la xarxa i aix\u00f2 dep\u00e8n de la companyia distribu\u00efdora. Aquesta imped\u00e0ncia no sol donar-se directament, per\u00f2 es pot calcular a partir de la pot\u00e8ncia de curtcircuit disponible (a m\u00e9s pot\u00e8ncia de curtcircuit menor imped\u00e0ncia),
\nEl mateix usuari t\u00e9 una part de la xarxa de distribuci\u00f3 fins a arribar a la c\u00e0rrega final. Aix\u00ed doncs, el problema que pugui tenir a l’entrada de la seva instal\u00b7laci\u00f3 pot ser atribu\u00eft a falta de pot\u00e8ncia de curtcircuit, per\u00f2 en molts casos el problema que pugui tenir en punts allunyats de l’escomesa, sol ser a causa de les imped\u00e0ncies de la seva pr\u00f2pia instal\u00b7laci\u00f3
\nAbundant en el tema de la distorsi\u00f3 en punts allunyats de l’escomesa, cal tenir en compte que la imped\u00e0ncia de les l\u00ednies t\u00e9 un component inductiu molt important. Per tant, no es tracta moltes vegades de distribuir amb cables de secci\u00f3 molt gran, sin\u00f3 de limitar la induct\u00e0ncia per metre dels cables, i aix\u00f2 s’aconsegueix trenant i recargolant els cables de distribuci\u00f3 (una cosa moltes vegades rebutjat pels instal\u00b7ladors per la manca de est\u00e8tica que representa)
\nEl problema de distorsi\u00f3 de la tensi\u00f3 al punt PCC pot agreujar-se a causa de resson\u00e0ncies entre els condensadors de compensaci\u00f3 del factor de pot\u00e8ncia i la induct\u00e0ncia de la xarxa de distribuci\u00f3 (transformadors i l\u00ednies)
\nLes mesures correctores (filtres) s’han d’instal\u00b7lar el m\u00e9s properes possible a les c\u00e0rregues generadores dels harm\u00f2nics.<\/p>\n En resum, la soluci\u00f3 del problema d’harm\u00f2nics \u00e9s una soluci\u00f3 a dues bandes: D’una banda, l’usuari ha de limitar la quantitat de corrents harm\u00f2nics que generen els seus receptors i ha de procurar distribuir dins la seva planta amb baixa imped\u00e0ncia per metre de l\u00ednia. D’altra banda, la companyia distribu\u00efdora ha de garantir un m\u00ednim de pot\u00e8ncia de curtcircuit i ha de vetllar perqu\u00e8 els usuaris no superin certs l\u00edmits de distorsi\u00f3, perqu\u00e8 no perjudiquin els seus ve\u00efns que hi comparteixen la xarxa.<\/p>\n Quan els nivells d’harm\u00f2nics generats per alguns receptors no s\u00f3n admissibles per al sistema de distribuci\u00f3 que els alimenta s’han d’aplicar filtres de correcci\u00f3. En aquest article ens centrarem i desenvoluparem el tema de filtratge.[\/vc_column_text][vc_column_text]L\u00edmits de compatibilitat per harm\u00f2nics<\/p>\n La pres\u00e8ncia d’harm\u00f2nics a la xarxa t\u00e9 diverses conseq\u00fc\u00e8ncies. Les m\u00e9s importants s\u00f3n les seg\u00fcents.<\/p>\n Deteriorament de la qualitat de l’onada de tensi\u00f3, afectant alguns receptors sensibles.
\nSobrec\u00e0rrega i possible resson\u00e0ncia paral\u00b7lel entre la induct\u00e0ncia de l\u00ednia i els condensadors de compensaci\u00f3 de factor de pot\u00e8ncia (FP)
\nEmpitjorament de factor de pot\u00e8ncia. La capacitat de la xarxa per subministrar pot\u00e8ncia es veu disminu\u00efda, i aix\u00f2 obliga al seu sobredimensionament.
\nSobrec\u00e0rrega de cables i sobretot de transformadors (augment molt significatiu de les p\u00e8rdues al ferro)
\nProblemes de tret intempestiu de proteccions<\/p>\n Per evitar aquests fen\u00f2mens, les normes estableixen un m\u00ednim de qualitat de subministrament, que es fixa limitant els nivells m\u00e0xims de distorsi\u00f3 a l’onada de tensi\u00f3 subministrada al punt d’acoblament a la xarxa p\u00fablica (PCC). Aquests l\u00edmits s’anomenen l\u00edmits de compatibilitat. La taula 1 ofereix un resum dels l\u00edmits esmentats, pel que fa a harm\u00f2nics en xarxes industrials de BT. Les diferents classes esmentades en aquesta taula corresponen a:<\/p>\n Classe 1: Entorn industrial previst per a alimentaci\u00f3 dequips electr\u00f2nics sensibles
\nClasse 2: Entorn industrial normal. L\u00edmits habituals per a xarxes p\u00fabliques
\nClasse 3: Entorn industrial degradat (generalment per la pres\u00e8ncia de convertidors). No apte per alimentar equips sensibles.<\/p>\n Taula 2.- L\u00edmits de compatibilitat: Harm\u00f2nics de tensi\u00f3 (Un%) en xarxes industrials de BT (IEC-61000-2-4)[\/vc_column_text][vc_column_text]L\u00edmits de compatibilitat per harm\u00f2nics<\/p>\n La pres\u00e8ncia d’harm\u00f2nics a la xarxa t\u00e9 diverses conseq\u00fc\u00e8ncies. Les m\u00e9s importants s\u00f3n les seg\u00fcents.<\/p>\n Deteriorament de la qualitat de l’onada de tensi\u00f3, afectant alguns receptors sensibles.
\nSobrec\u00e0rrega i possible resson\u00e0ncia paral\u00b7lel entre la induct\u00e0ncia de l\u00ednia i els condensadors de compensaci\u00f3 de factor de pot\u00e8ncia (FP)
\nEmpitjorament de factor de pot\u00e8ncia. La capacitat de la xarxa per subministrar pot\u00e8ncia es veu disminu\u00efda, i aix\u00f2 obliga al seu sobredimensionament.
\nSobrec\u00e0rrega de cables i sobretot de transformadors (augment molt significatiu de les p\u00e8rdues al ferro)
\nProblemes de tret intempestiu de proteccions<\/p>\n Per evitar aquests fen\u00f2mens, les normes estableixen un m\u00ednim de qualitat de subministrament, que es fixa limitant els nivells m\u00e0xims de distorsi\u00f3 a l’onada de tensi\u00f3 subministrada al punt d’acoblament a la xarxa p\u00fablica (PCC). Aquests l\u00edmits s’anomenen l\u00edmits de compatibilitat. La taula 1 ofereix un resum dels l\u00edmits esmentats, pel que fa a harm\u00f2nics en xarxes industrials de BT. Les diferents classes esmentades en aquesta taula corresponen a:<\/p>\n Classe 1: Entorn industrial previst per a alimentaci\u00f3 dequips electr\u00f2nics sensibles
\nClasse 2: Entorn industrial normal. L\u00edmits habituals per a xarxes p\u00fabliques
\nClasse 3: Entorn industrial degradat (generalment per la pres\u00e8ncia de convertidors). No apte per alimentar equips sensibles.<\/p>\n Taula 2.- L\u00edmits de compatibilitat: Harm\u00f2nics de tensi\u00f3 (Un%) en xarxes industrials de BT (IEC-61000-2-4)[\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n \n\n\nOrden del arm\u00f3nico<\/strong>
\nh<\/strong><\/td>\n\n Clase 1<\/strong>
\nUn%\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/td>\n\n Clase 2<\/strong>
\nUn%\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/td>\n\n Clase 3<\/strong>
\nUn%<\/strong><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n\n| 2<\/td>\n | 2<\/td>\n | 2<\/td>\n | 3<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 3<\/td>\n | 3<\/td>\n | 5<\/td>\n | 6<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 4<\/td>\n | 1<\/td>\n | 1<\/td>\n | 1,5<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 5<\/td>\n | 3<\/td>\n | 6<\/td>\n | 8<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 6<\/td>\n | 0,5<\/td>\n | 0,5<\/td>\n | 1<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 7<\/td>\n | 3<\/td>\n | 5<\/td>\n | 7<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 8<\/td>\n | 0,5<\/td>\n | 0,5<\/td>\n | 1<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 9<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 2,5<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 10<\/td>\n | 0,5<\/td>\n | 0,5<\/td>\n | 1<\/td>\n<\/tr>\n | \n| >10 mult. de 2<\/td>\n | 0,2<\/td>\n | 0,2<\/td>\n | 1<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 11<\/td>\n | 3<\/td>\n | 3,5<\/td>\n | 5<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 13<\/td>\n | 3<\/td>\n | 3<\/td>\n | 4,5<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 15<\/td>\n | 0,3<\/td>\n | 0,3<\/td>\n | 2<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 17<\/td>\n | 2<\/td>\n | 2<\/td>\n | 4<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 19<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 4<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 21<\/td>\n | 0,2<\/td>\n | 0,2<\/td>\n | 1,75<\/td>\n<\/tr>\n | \n| >21 mult de 3<\/td>\n | 0,2<\/td>\n | 0,2<\/td>\n | 1<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 23<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 3,5<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 25<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 1,5<\/td>\n | 3,5<\/td>\n<\/tr>\n | \n| >25 no mult de 2 ni 3<\/td>\n | 0,2+12,5\/h<\/td>\n | 0,2+12,5\/h<\/td>\n | 5x\u221a11\/h<\/td>\n<\/tr>\n | \n| <\/td>\n | <\/td>\n | <\/td>\n | <\/td>\n<\/tr>\n | \nTHD(V)<\/strong><\/td>\n5%<\/strong><\/td>\n8%<\/strong><\/td>\n| 10%<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n [\/vc_column_text][vc_column_text]Els harm\u00f2nics de tensi\u00f3 es deuen a la caiguda de tensi\u00f3 que produeixen els harm\u00f2nics de corrent sobre les imped\u00e0ncies de la xarxa de distribuci\u00f3. Aquest fet s’il\u00b7lustra a la fig. 2. Aix\u00ed doncs, assolir aquests l\u00edmits dep\u00e8n de dos factors:<\/p>\n Nivell d’emissi\u00f3 dels receptors: Com m\u00e9s emissi\u00f3 , m\u00e9s distorsi\u00f3 deguda a la caiguda de tensi\u00f3 produ\u00efda pels corrents harm\u00f2nics a la xarxa
\nImped\u00e0ncia de la xarxa: Com m\u00e9s imped\u00e0ncia, m\u00e9s caiguda de tensi\u00f3 per al mateix valor d’emissi\u00f3 en els receptors<\/p>\n La taula 3 d\u00f3na els valors l\u00edmits d’emissi\u00f3 en xarxes de baixa tensi\u00f3, fixats per la norma EN-IEC-61000-3-4 per a escomeses en qu\u00e8 la pot\u00e8ncia instal\u00b7lada en elements pertorbadors no superi el valor (33xScc), on Scc \u00e9s la pot\u00e8ncia de curtcircuit que correspongui a aquesta escomesa (Part proporcional de la pot\u00e8ncia de curtcircuit total que correspongui a la pot\u00e8ncia contractada).[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2068″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]<\/p>\n Fig.2\u00a0 Esquema unifilar mostrant el deteriorament de l’ona de tensi\u00f3 a causa de c\u00e0rregues no lineals<\/p>\n Taula 3.- L\u00edmits d’emissi\u00f3 per a Sequipo< 33x Scc\u00a0(EN-IEC-61000-3-4)<\/p>\n [\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n \n\n\n| Arm\u00f3nico h<\/td>\n | Corriente admisible
\nIn\/I1%<\/td>\n | Arm\u00f3nico h<\/td>\n | Corriente admisible
\nIn\/I1%<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 3<\/td>\n | \u00a021,6<\/td>\n | 21<\/td>\n | \u2264\u00a00,6<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 5<\/td>\n | 10,7<\/td>\n | 23<\/td>\n | 0,9<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 7<\/td>\n | 7,2<\/td>\n | 25<\/td>\n | 0,8<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 9<\/td>\n | 3,8<\/td>\n | 27<\/td>\n | \u2264\u00a00,6<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 11<\/td>\n | 3,1<\/td>\n | 29<\/td>\n | 0,7<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 13<\/td>\n | 2<\/td>\n | 31<\/td>\n | 0,7<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 15<\/td>\n | 0,7<\/td>\n | \u2264\u00a033<\/td>\n | \u2264\u00a00,6<\/td>\n<\/tr>\n | \n| 17<\/td>\n | 1,2<\/td>\n | <\/td>\n | <\/td>\n<\/tr>\n | \n| 19<\/td>\n | 1,1<\/td>\n | Pares<\/td>\n | \u2264\u00a08\/n \u00f3 0,6<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n [\/vc_column_text][vc_column_text]A quines instal\u00b7lacions es necessiten els filtres actius?<\/p>\n Alguns dels problemes de pertorbacions que hem indicat anteriorment poden ser mitigats i corregits mitjan\u00e7ant filtres. Els filtres actius s\u00f3n la soluci\u00f3 ideal per a instal\u00b7lacions amb una gran quantitat de c\u00e0rregues monof\u00e0siques i trif\u00e0siques, que siguin generadores d’harm\u00f2nics i amb diferents r\u00e8gims de consum.<\/p>\n Els filtres actius s\u00f3n equips basats en convertidors amb modulaci\u00f3 d’amplada de pols PWM. Poden distingir-se dos tipus: Filtres s\u00e8rie i filtres paral\u00b7lel. Habitualment per complir amb les normes\u00a0IEC-61000-3.4 i IEEE-519\u00a0s’utilitzen filtres paral\u00b7lel, el principi de funcionament dels quals consisteix en la injecci\u00f3 a la xarxa, en contrafase, dels harm\u00f2nics consumits per la c\u00e0rrega, mitjan\u00e7ant un ondulador. La fig. 9\u00a0il\u00b7lustra aquest principi de funcionament mostrant els corrents de c\u00e0rrega, de filtre i de xarxa. Es veu que de la suma d’ICARGA + IFILTRO s’obt\u00e9 un corrent IRED que \u00e9s sinuso\u00efdal. La fig. 10\u00a0mostra un filtre actiu paral\u00b7lel i el seu esquema de principi.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2070″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]L’evoluci\u00f3 cap a equips complets per garantir-ne la durabilitat<\/p>\n Els equips de filtratge han anat incorporant funcions complement\u00e0ries per adaptar-se a les modificacions a les instal\u00b7lacions, ja siguin ampliacions o canvis de les m\u00e0quines que puguin precisar m\u00e9s filtratge de determinats harm\u00f2nics o un equilibrat entre fases. Tamb\u00e9 \u00e9s \u00fatil disposar d’una compensaci\u00f3 d’energia reactiva en aquests equips.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2072″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]<\/p>\n Fig. 10.- Gr\u00e0cies a les comunicacions els filtres actius\u00a0AFQ\u00a0ajuden a millorar la gesti\u00f3 energ\u00e8tica<\/p>\n [\/vc_column_text][vc_single_image image=”2074″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Fig. 11.- Els filtres actius\u00a0AFQ\u00a0permeten prioritzar les funcions de qu\u00e8 disposen aportant major flexibilitat<\/p>\n Per aix\u00f2 els filtres actius\u00a0AFQ de CIRCUTOR\u00a0incorporen:<\/p>\n Multirang en tensions de funcionament, de 400, 440 i 480V, i multifreq\u00fc\u00e8ncia (50\/60 Hz). 230, 280V sota comanda.
\nComunicacions per a una millor gesti\u00f3 energ\u00e8tica de la instal\u00b7laci\u00f3 (Fig. 10).
\nConnexionat al costat de xarxa o de la c\u00e0rrega per a m\u00e9s flexibilitat d’instal\u00b7laci\u00f3.
\nAjustament de prioritat per filtrar harm\u00f2nics, compensar reactiva i equilibrar fases (Fig. 11).
\nFiltratge selectiu de determinats harm\u00f2nics.[\/vc_column_text][vc_single_image image=”2076″ img_size=”full” alignment=”center”][vc_column_text]Conclusions<\/p>\n La pres\u00e8ncia d’harm\u00f2nics a les xarxes de distribuci\u00f3 \u00e9s cada vegada m\u00e9s gran, causant una s\u00e8rie de problemes de deteriorament de la qualitat de l’onada de tensi\u00f3, fent necessari un sobredimensionament de les instal\u00b7lacions i ocasionant p\u00e8rdues addicionals significatives. Al marge que hi ha normes que limiten el consum d’aquests harm\u00f2nics, resulta convenient el filtratge d’aquests harm\u00f2nics, ja que permet optimitzar les seccions de cable, les pot\u00e8ncies dels transformadors de distribuci\u00f3 i reduir les p\u00e8rdues a les instal\u00b7lacions i evitar p\u00e8rdues de producci\u00f3.<\/p>\n La soluci\u00f3 del problema passa per un disseny global i racional de filtres d’harm\u00f2nics, com els filtres actius, cosa que permet solucionar el problema amb uns costos raonables i f\u00e0cilment amortitzables per l’estalvi en p\u00e8rdues, millora de la vida d’alguns components de les instal\u00b7lacions i optimitzaci\u00f3 de la infraestructura de distribuci\u00f3 (cables canalitzacions, transformadors, etc.)[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”bloque”][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][vc_column width=”8\/12″][vc_raw_html el_class=”compartir_videotutorial”]JTNDaDYlMjBjbGFzcyUzRCUyMndyYXAtdGl0bGUlMjIlM0UlQzIlQkZIQSUyMFNJRE8lMjAlQzMlOUFUSUwlM0YlMjBDT01QJUMzJTgxUlRFTE8lM0MlMkZoNiUzRSUwQSUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyJTIzJTIyJTNFJTNDaW1nJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZjaXJjdXRvci5jb20lMkZ3cC1jb250ZW50JTJGdXBsb2FkcyUyRjIwMjAlMkYwOSUyRkljb25zX1JSU1NfV2ViX0ZhY2Vib29rX0NvbG9yLnN2ZyUyMiUzRSUzQyUyRmElM0UlM0NhJTIwaHJlZiUzRCUyMiUyMyUyMiUzRSUzQ2ltZyUyMHNyYyUzRCUyMmh0dHBzJTNBJTJGJTJGY2lyY3V0b3IuY29tJTJGd3AtY29udGVudCUyRnVwbG9hZHMlMkYyMDIwJTJGMDklMkZJY29uc19SUlNTX1dlYl9MaW5rZWRJbl9Db2xvci5zdmclMjIlM0UlM0MlMkZhJTNFJTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjIlMjMlMjIlM0UlM0NpbWclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRmNpcmN1dG9yLmNvbSUyRndwLWNvbnRlbnQlMkZ1cGxvYWRzJTJGMjAyMCUyRjA5JTJGSWNvbnNfUlJTU19XZWJfVHdpdHRlcl9Db2xvci5zdmclMjIlM0UlM0MlMkZhJTNF[\/vc_raw_html][\/vc_column][vc_column width=”2\/12″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”bloque listado_otros_notebooks”][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][vc_column width=”2\/3″][vc_column_text]<\/p>\n VISITAR M\u00c1S NOTEBOOKS<\/h6>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”listado_notebooks visitar_mas”][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][vc_column width=”2\/3″][vc_raw_html]JTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjIlMkZzb3BvcnRlJTJGZm9ybWFjaW9uJTJGbm90ZWJvb2tzJTJGZWZpY2llbmNpYS1lbmVyZ2V0aWNhLWVsZWN0cmljYSUyRiUyMiUzRSUwQSUzQ2RpdiUyMGNsYXNzJTNEJTIyaXRlbV9saXN0YV9ub3RlYm9va3MlMjBhbmltYWNpb25fY2FqYSUyMiUzRSUwQSUyMCUyMCUyMCUzQ2g0JTNFRWZpY2llbmNpYSUyMEVuZXJnJUMzJUE5dGljYSUyMEVsJUMzJUE5Y3RyaWNhJTNDJTJGaDQlM0UlMEElMjAlMjAlMjAlM0NwJTNFQWN0dWFsbWVudGUlMjBlbCUyMGdyYW4lMjBhdW1lbnRvJTIwZGUlMjBkZW1hbmRhJTIwZGUlMjBlbmVyZyVDMyVBRGElMkMlMjBhcyVDMyVBRCUyMGNvbW8lMjBsYXMlMjBwcmV2aXNpb25lcyUyMGV4aXN0ZW50ZXMlMjBhJTIwY29ydG8lMjBwbGF6byUyQyUyMG11ZXN0cmFuJTIwdW5hJTIwc2VyaWUlMjBkZSUyMGdyYW5kZXMlMjBwcm9ibGVtYXMlMjBhJTIwZXNjYWxhJTIwbXVuZGlhbCUzQSUyMEFmZWN0YWNpJUMzJUIzbiUyMGdyYXZlJTIwYWwlMjBtZWRpbyUyMGFtYmllbnRlJTJDJTIwZW5jYXJlY2ltaWVudG8lMjBwcm9ncmVzaXZvJUUyJTgwJUE2JTNDJTJGcCUzRSUwQSUyMCUyMCUyMCUyMCUzQ2ElMjBjbGFzcyUzRCUyMmJvdG9uX2VubGFjZSUyMiUyMGhyZWYlM0QlMjIlMkZzb3BvcnRlJTJGZm9ybWFjaW9uJTJGbm90ZWJvb2tzJTJGZWZpY2llbmNpYS1lbmVyZ2V0aWNhLWVsZWN0cmljYSUyRiUyMiUzRVNhYmVyJTIwbSVDMyVBMXMlM0NpJTIwY2xhc3MlM0QlMjJpY28tYXJyb3ctcmlnaHQlMjIlM0UlM0MlMkZpJTNFJTNDJTJGYSUzRSUwQSUzQyUyRmRpdiUzRSUwQSUzQyUyRmElM0U=[\/vc_raw_html][vc_raw_html]JTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjIlMkZzb3BvcnRlJTJGZm9ybWFjaW9uJTJGbm90ZWJvb2tzJTJGYXJtb25pY29zLWVsZWN0cmljb3MlMkYlMjIlM0UlMEElM0NkaXYlMjBjbGFzcyUzRCUyMml0ZW1fbGlzdGFfbm90ZWJvb2tzJTIwYW5pbWFjaW9uX2NhamElMjIlM0UlMEElMjAlMjAlMjAlM0NoNCUzRUFybSVDMyVCM25pY29zJTIwRWwlQzMlQTljdHJpY29zJTNDJTJGaDQlM0UlMEElMjAlMjAlMjAlM0NwJTNFTGFzJTIwY2FyZ2FzJTIwbm8lMjBsaW5lYWxlcyUyMHRhbGVzJTIwY29tbyUzQSUyMHJlY3RpJUVGJUFDJTgxY2Fkb3JlcyUyQyUyMGludmVyc29yZXMlMkMlMjB2YXJpYWRvcmVzJTIwZGUlMjB2ZWxvY2lkYWQlMkMlMjBob3Jub3MlMkMlMjBldGMlM0IlMjBhYnNvcmJlbiUyMGRlJTIwbGElMjByZWQlMjBjb3JyaWVudGVzJTIwcGVyaSVDMyVCM2RpY2FzJTIwbm8lMjBzZW5vaWRhbGVzLiUyMCUzQyUyRnAlM0UlMEElMjAlMjAlMjAlMjAlM0NhJTIwY2xhc3MlM0QlMjJib3Rvbl9lbmxhY2UlMjIlMjBocmVmJTNEJTIyJTJGc29wb3J0ZSUyRmZvcm1hY2lvbiUyRm5vdGVib29rcyUyRmFybW9uaWNvcy1lbGVjdHJpY29zJTJGJTIyJTNFU2FiZXIlMjBtJUMzJUExcyUyMCUzQ2klMjBjbGFzcyUzRCUyMmljby1hcnJvdy1yaWdodCUyMiUzRSUzQyUyRmklM0UlM0MlMkZhJTNFJTBBJTNDJTJGZGl2JTNFJTBBJTNDJTJGYSUzRQ==[\/vc_raw_html][vc_raw_html]JTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjIlMkZzb3BvcnRlJTJGZm9ybWFjaW9uJTJGbm90ZWJvb2tzJTJGZW5lcmdpYS1yZWFjdGl2YSUyRiUyMiUzRSUwQSUzQ2RpdiUyMGNsYXNzJTNEJTIyaXRlbV9saXN0YV9ub3RlYm9va3MlMjBhbmltYWNpb25fY2FqYSUyMiUzRSUwQSUyMCUyMCUyMCUzQ2g0JTNFRW5lcmclQzMlQURhJTIwUmVhY3RpdmElM0MlMkZoNCUzRSUwQSUyMCUyMCUyMCUzQ3AlM0VMYSUyMGVuZXJnJUMzJUFEYSUyMHJlYWN0aXZhJTIwZXMlMjB1biUyMHRpcG8lMjBkZSUyMGVuZXJnJUMzJUFEYSUyMGVsJUMzJUE5Y3RyaWNhJTJDJTIwcXVlJTIwYWJzb3JiZW4lMjBkZSUyMGxhJTIwcmVkJTIwYWxndW5vcyUyMGVxdWlwb3MlMjBlbCVDMyVBOWN0cmljb3MlMjBwZXJvJTIwcXVlJTIwbHVlZ28lMjBsYSUyMGRldnVlbHZlbiUyQyUyMHBvciUyMGxvJTIwcXVlJTIwbm8lMjBzdXBvbmUlMjB1biUyMGNvbnN1bW8lMkMlMjBhdW5xdWUlMjBzJUMzJUFEJTIwaGF5JTIwcXVlJTIwZ2VuZXJhcmxhJTIweSUyMHRyYW5zcG9ydGFybGElMjBoYXN0YSUyMGxvcyUyMGVxdWlwb3MuJTNDJTJGcCUzRSUwQSUyMCUyMCUyMCUyMCUzQ2ElMjBjbGFzcyUzRCUyMmJvdG9uX2VubGFjZSUyMiUyMGhyZWYlM0QlMjIlMkZzb3BvcnRlJTJGZm9ybWFjaW9uJTJGbm90ZWJvb2tzJTJGZW5lcmdpYS1yZWFjdGl2YSUyRiUyMiUzRVNhYmVyJTIwbSVDMyVBMXMlMjAlM0NpJTIwY2xhc3MlM0QlMjJpY28tYXJyb3ctcmlnaHQlMjIlM0UlM0MlMkZpJTNFJTNDJTJGYSUzRSUwQSUzQyUyRmRpdiUzRSUwQSUzQyUyRmElM0U=[\/vc_raw_html][\/vc_column][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_class=”bloque bottom_cat_sector”][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text el_class=”animacion_left”]<\/p>\n NEWSLETTER<\/h6>\n[\/vc_column_text][vc_row_inner el_class=”newsletter_cat_sector”][vc_column_inner][vc_column_text el_class=”titulo”]Mantente al d\u00eda.<\/strong>
\nSuscr\u00edbete a nuestra Newsletter.[\/vc_column_text][vc_column_text el_class=”subtitulo”]Vull rebre not\u00edcies i informaci\u00f3 comercial de CIRCUTOR a trav\u00e9s de correu electr\u00f2nic.[\/vc_column_text][vc_column_text el_class=”subtitulo”] | | | | | | | | | | | | | | | | | | |